La por

Per saber a que ens afrontem tenim que saber com es comporta.

La por por una emoció provocada per una percepció de perill, que pot ser real o imaginària. Aquesta última fa referència a la por a afrontar i resoldre problemes de la mateixa vida.

L'altre aspecte és el que la percepció de perill pot ser real i el cos es prepara per posar en marxa tots els mecanismes necessaris per afrontar o fugir. Entrem en estat d'alerta. Estat vital per la supervivència de la raça humana, quan fugíem dels dinosaures, quan eren caçadors i ens enfrontàvem a mil perills, lluita i desactivació Fins a una altra. El nostre cervell reptilià domina encara i molt i s'activa automàticament passant a pilot automàtic, quan hi ha una distorsió entre la percepció i la realitat.

Es converteix en patologia quan impedeix, quan incapacita desconnectar i passar a mode "vida" Quan davant una sensació física es fa una connexió super ràpida i automàtica i et prepara per "lliutar amb el tigre" i hi ha tantes sensacions de "Tigre a la Vista" que acaba la persona sent segrestada per la por i el desànim,.
Tant pendents de les sensacions físiques i les reaccions emocionals, que un la persona s'assembla a una titella amb la mirada enfocada cap a dins... i qui busca troba..

Quan una persona és capaç de mirar les necessitats dels altres, no tothom pot, té més feina en mirar cap a dins, raonar, buscar explicacions al que passa i així sense ser conscient alimenta el monstre. Tot i així ...és capaç d'aixecar la mirada i mirar cap a l'exterior, llavors té la capacitat de fer el primer pas. No sempre és pot.

Aquests dies en què la por forma part del menú diari. Hi ha gent que pregunta Teniu por? Tenim por i tant! Tot i la por, milers de professionals sortim al carrer cada dia, prenent les precaucions que podem i afrontar l'enemic més gran la "por". Qui decideix en la meva vida la por o jo?. Hi ha una frase que s'utilitza molt a teràpia i desconec el seu autor. Si tens por ho fas acompanyat de la por.

Com deia Fernando de Pesoa: Llevo conmigo las heridas de todas las batallas que he evitado.

Evites la batalla quan deixes de fer alguna cosa que t'agrada, que et motiva. Evites la batalla totes les vegades que podent fer no ho fas, tot i saber que és el que en aquell moment necessites per sentir-te bé, complert/a evites.

Evitar és tan sols un pedaç, l'estripada hi és i es va fent més gran en cada renúncia, en cada cop que s'evita afrontar.

Sempre ets lliure d'evitar o afrontar, recordant que cada cop que evites....el monstre es fa més gran.

A teràpia Breu estratègica tenim les eines, no tothom és capaç de seguir, tot i que sabem que funciona, si es segueixen al peu de la lletra totes les indicacions.

Amb les teves decissions tu tens la vareta.

Anna M Arnau Barceló- Terapeuta