La vida es bella

Estem passant per una situació molt difícil i encara nos abem l'abast i dimensií que arribarà a tenir, tota precaució es poca. Es tracta d'un enemic invisible que no es deixa veure, fins que ja és a dins. Llavors apareixen els simptomes, el dolor al pit, la tos seca, també febre tot i que no en tos els casos. Quan ens enfrontem a un enemic invisible la percepció de perill és molt baixa, no el veiem,, no sabem si hi és i a poc a poc anem relaxant les mesures de seguretat i de prevenció. Sabem que hi ha una població de risc persones de més de 65 anys i altres que tenen patologies, que poden complicar i fins i tot causar la mort en contacte amb aquest virus. Entenc que som animals de costums i que anar a fer el cafè, fer petar la xerrada, anar a comprar cada esdevé per moltes persones un moment important del seu dia a dia, sortit, socialitzar, caminar...; Ara ens toca respectar el confinament i no n'hi ha prou en trobar-se bé, ser capaç d'anar a comprar o en...

Per saber a que ens afrontem tenim que saber com es comporta. La por por una emoció provocada per una percepció de perill, que pot ser real o imaginària. Aquesta última fa referència a la por a afrontar i resoldre problemes de la mateixa vida. L'altre aspecte és el que la percepció de perill pot ser real i el cos es prepara per posar en marxa tots els mecanismes necessaris per afrontar o fugir. Entrem en estat d'alerta. Estat vital per la supervivència de la raça humana, quan  fugíem dels dinosaures, quan eren caçadors i ens enfrontàvem a mil perills, lluita i desactivació Fins a una altra. El nostre cervell reptilià domina encara i molt i s'activa automàticament passant a pilot automàtic, quan hi ha una distorsió entre la percepció i la realitat. Es converteix en patologia quan impedeix, quan incapacita desconnectar i passar a mode "vida" Quan davant una sensació física es fa una connexió super ràpida i automàtica i et prepara per "lliutar amb el ti...