Ressons de Quietud.

 
 
Ahir vaig descobrir a Rosa Leveroni, ho vaig fer de la mà de Martí Peraferrer a Ressons de Quietud, em vaig emocionar amb cada mot de la seva poesia, a cada nota dels poemes musicats per Jordi Grau. Les emocions a flor de pell...Feia temps que no sentia dalt d'un escenari l’energia femenina,  sensibilitat,  paraules dolçament articulades... o empeses per la força del vent de tramuntana omplint les veles blanques, traslladant-me a indrets llunyans portant-me a paratges coneguts, recorregut per les emocions seves i meves alhora..
Magistralment dirigida per Martí Peraferrer, les actrius i l'actor van executar cada poema, cada explicació com si d'una composició musical és tractés.
Gràcies!
Anna M Arnau
 
 

T'estimo i no t'he vist, terra de verdes prades
T'estimo i no t'he vist, terra de verdes prades,
de núvols argentats i roses emporprades.
Sento el cant dels teus rius i dels teus rossinyols,
el silenci del bosc vetllat pels cabirols.
M'arriba un dolç perfum de fenc i de campanes,
de pluja benvolent i de cançons llunyanes.
El somni m'ha portat els teus llacs adormits
sota claror d'estels i cels emperesits.
I la boira suau lentament els vestia
d'una punta d'enyor i un vel de melangia.
Vaig dient el teu nom ric de ressons marins
i veig un bell vaixell i un estol de dofins.
Navego vora teu damunt d'altres onades
i servo un gran anhel com un tresor de fades...
T'estimo i no t'he vist, ara però el meu cant
d'aquest desig de tu s'anava perfumant.


Rosa Leveroni, 
Poesia, 1981
 
 
 
Imatge: Desconec autor.
Rosa Leveroni, descansa al cementiri de Port LLigat contemplant aquest paisatge.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Oración de las mujeres guardianas de la Tierra

El Ikigai

Las 12 barreras de la comunicación