Ressons de Quietud.

 
 
Ahir vaig descobrir a Rosa Leveroni, ho vaig fer de la mà de Martí Peraferrer a Ressons de Quietud, em vaig emocionar amb cada mot de la seva poesia, a cada nota dels poemes musicats per Jordi Grau. Les emocions a flor de pell...Feia temps que no sentia dalt d'un escenari l’energia femenina,  sensibilitat,  paraules dolçament articulades... o empeses per la força del vent de tramuntana omplint les veles blanques, traslladant-me a indrets llunyans portant-me a paratges coneguts, recorregut per les emocions seves i meves alhora..
Magistralment dirigida per Martí Peraferrer, les actrius i l'actor van executar cada poema, cada explicació com si d'una composició musical és tractés.
Gràcies!
Anna M Arnau
 
 

T'estimo i no t'he vist, terra de verdes prades
T'estimo i no t'he vist, terra de verdes prades,
de núvols argentats i roses emporprades.
Sento el cant dels teus rius i dels teus rossinyols,
el silenci del bosc vetllat pels cabirols.
M'arriba un dolç perfum de fenc i de campanes,
de pluja benvolent i de cançons llunyanes.
El somni m'ha portat els teus llacs adormits
sota claror d'estels i cels emperesits.
I la boira suau lentament els vestia
d'una punta d'enyor i un vel de melangia.
Vaig dient el teu nom ric de ressons marins
i veig un bell vaixell i un estol de dofins.
Navego vora teu damunt d'altres onades
i servo un gran anhel com un tresor de fades...
T'estimo i no t'he vist, ara però el meu cant
d'aquest desig de tu s'anava perfumant.


Rosa Leveroni, 
Poesia, 1981
 
 
 
Imatge: Desconec autor.
Rosa Leveroni, descansa al cementiri de Port LLigat contemplant aquest paisatge.

No hay comentarios:

Publicar un comentario