El masclisme impedeix als homes establir relacions satisfactòries
Les dones encara pateixen, en ple segle XXI, intimidacions i violències de
diferents tipus. «Hi ha violències visibles i invisibles com el sostre de vidre
o la desigualtat salarial, i violències simbòliques i físiques com la violència
física i les mirades intimidatòries», explica la directora del grau
d'Antropologia i Evolució Humana de la URV-UOC, Begonya Enguix. El masclisme,
segons Enguix, també passa factura als homes: «El masclisme mata, mata dones;
però també mata els homes en les seves capacitats d'establir unes relacions més
plenes i satisfactòries».
Comportaments com la floreta (afalac no buscat) són per a l'antropòloga un tipus de violència verbal contra les dones: «L'elogi indesitjat, no buscat o la insinuació són una forma d'assetjament, que situa la dona en una posició de desvaloració i indefensió». I és que tal com demostren molts vídeos virals a les xarxes, caminar 10 hores per Nova York i ser dona pot significar, a dia d'avui, ser el blanc de més de cent assetjaments verbals, fins i tot per part d'aquells a qui ni tan sols s'ha dedicat una mirada.
Segons l'experta, l'assetjament verbal està instaurat com quelcom positiu a la nostra cultura pel fet que «en els esquemes tradicionals de relacions entre gèneres es considera l'home agent actiu en el procés de seducció i "conquesta", i la dona agent passiu»; les dones que són actives «s'etiqueten socialment de forma degradant». En aquest context, «els homes es senten legitimats per a valorar les dones, generalment pel seu aspecte físic, reduint la dona al cos i a l'aparença física», banalitzant «altres valors o les seves capacitats».
Enguix afirma contundent que «actualment en moltes esferes de la nostra societat hi ha instaurades pràctiques relacionades amb el masclisme o amb els "micromasclismes" que situen les dones en una posició de vulnerabilitat». La situació entre homes i dones en termes d'assetjament verbal és desigual, «en el cas dels homes determinades pràctiques de desvaloració de l'individu per mitjà d'aspectes que no tenen res a veure amb la seva pràctica professional o exposant aspectes de la seva vida privada -com es fa bastant habitualment amb dones amb rellevància pública-, no són tan corrents».
La igualtat és el següent pas
L'antropòloga considera que «les societats canvien lentament», i que «per a les dones encara queda molt camí per recórrer». Afirma que l'objectiu és «assolir una igualtat efectiva amb els homes en tots els camps i espais, des dels més íntims i privats fins a les esferes públiques, des de la casa fins al carrer».
«L'educació, formal i informal» incideix amb força en la reproducció de les tradicions culturals «i elements com els mitjans de comunicació en reforcen el manteniment»: és important introduir els valors d'igualtat en aquests àmbits «de manera que les dones deixin de ser objecte de qualsevol forma de violència», conclou l'experta.
Experta
Begonya Enguix és antropòloga i directora a la UOC del grau d'Antropologia i Evolució Humana de la UOC-URV.
Comportaments com la floreta (afalac no buscat) són per a l'antropòloga un tipus de violència verbal contra les dones: «L'elogi indesitjat, no buscat o la insinuació són una forma d'assetjament, que situa la dona en una posició de desvaloració i indefensió». I és que tal com demostren molts vídeos virals a les xarxes, caminar 10 hores per Nova York i ser dona pot significar, a dia d'avui, ser el blanc de més de cent assetjaments verbals, fins i tot per part d'aquells a qui ni tan sols s'ha dedicat una mirada.
Segons l'experta, l'assetjament verbal està instaurat com quelcom positiu a la nostra cultura pel fet que «en els esquemes tradicionals de relacions entre gèneres es considera l'home agent actiu en el procés de seducció i "conquesta", i la dona agent passiu»; les dones que són actives «s'etiqueten socialment de forma degradant». En aquest context, «els homes es senten legitimats per a valorar les dones, generalment pel seu aspecte físic, reduint la dona al cos i a l'aparença física», banalitzant «altres valors o les seves capacitats».
Enguix afirma contundent que «actualment en moltes esferes de la nostra societat hi ha instaurades pràctiques relacionades amb el masclisme o amb els "micromasclismes" que situen les dones en una posició de vulnerabilitat». La situació entre homes i dones en termes d'assetjament verbal és desigual, «en el cas dels homes determinades pràctiques de desvaloració de l'individu per mitjà d'aspectes que no tenen res a veure amb la seva pràctica professional o exposant aspectes de la seva vida privada -com es fa bastant habitualment amb dones amb rellevància pública-, no són tan corrents».
La igualtat és el següent pas
L'antropòloga considera que «les societats canvien lentament», i que «per a les dones encara queda molt camí per recórrer». Afirma que l'objectiu és «assolir una igualtat efectiva amb els homes en tots els camps i espais, des dels més íntims i privats fins a les esferes públiques, des de la casa fins al carrer».
«L'educació, formal i informal» incideix amb força en la reproducció de les tradicions culturals «i elements com els mitjans de comunicació en reforcen el manteniment»: és important introduir els valors d'igualtat en aquests àmbits «de manera que les dones deixin de ser objecte de qualsevol forma de violència», conclou l'experta.
Experta
Begonya Enguix és antropòloga i directora a la UOC del grau d'Antropologia i Evolució Humana de la UOC-URV.
Comentarios
Publicar un comentario