Sistèmica

 
En una manada, cadascú sap quin lloc li correspon, si algun/a ocupa un lloc que no li toca, ja hi ha qui s'encarrega de recordar-li quin és el seu lloc.
 
 
 Totes mengen a la menjadora, la més clareta és una poltra acabada de separar de la seva mare, no hi ha qui la empoder-hi, per tant haurà d'esperar pacientment el seu torn o lluitar per aconseguir un mos.
La del mig es l'Espurna  està en la mateixa situació que l'anterior. Què canvia en aquest cas, com és que ella menja i l'altre no te cabuda?

 Al menys dues qüestions i en trobaria moltes altres. Una per ser la neta de la que va ser la matriarca de l'eguassada, dos té a la seva esquerra la seva germana gran. I la germana gran la cuida, vigila, ensenya i s'assegura de que ningú li privi el menjar.
 Ella va esperant pacientment, i de moment no pot entrar en el cercle, tot i que el lloc on estava jo hi havia espai no es va moure d'on era.

 S'acosta i com podeu veure el de l'esquerra marca territorialitat, orelles enrere, cap amunt. com veieu l'Espurna tampoc es queda curta i tot i se petitona també es posiciona, de moment no hi ha encara espai per poder-se apropar.
 Faig una intervenció sistèmica, m'acosto,  la crido ve cap a mi, la toco una estona, i agafo un grapat de menjar de la menjadora per ella, el poso a terra.
 S'apropa al menjar i sense tocar-lo, te menjat assegurat no obstant es dirigeix ben decidida cap a la menjadora a reclamar un lloc per ella.
 Es fa espai i entra, entre l'Espurna i la seva germana, pot començar a menjar
 Ho fa tranquil·lament sense que ningú la faci fora, s'ha empoderat i ha ocupat el seu lloc.


 Hi ha un lloc per cadascú només ens hem de creure que ens el mereixem i anar a buscar-lo

No hay comentarios:

Publicar un comentario