Per el meu pare

De petits tenim un pensament:
fer-nos grans.
De grans tenim molts pensaments,
de quan érem petits.
Poc a poc
el temps construeix el que som
i oblida el que hauríem pogut ser.
No vaga la pena pensar
si vam perdre una oportunitat,
doncs el caminar
ensenya a córrer
igual que viure ensenya a lluitar.
Tu no ho has pogut fer millor.
Amb el teu saber fer ens has ensenyat
que el dia a dia es fa pam a pam,
i el millor de tot
és que nosaltres l'hem pogut fet plegats.
Voldria que el temps s'aturés
i m'ensenyessis cada instant,
no vull perdre cap moment...
guardar-lo en el record
serà el nostre tresor més gran.

( desconec autor/a)

 

Gràcies papa, per haver-me portat al món, vetllat que mai em manques res, per ensenyar-me la teva passió per la vida, família, natura, cavalls, creativitat, silenci, a escoltar i sentir amb el cor....  que un "mecagum" ajuda i molt, per la teva presència ferma i sensible alhora per ser present en els millors i pitjors moments de la vida, per acompanyar-me quan eres aquí i des don ets ara, per haver-me estimat tant, papa t'estimo i t’enyoro cada dia.

Anna M