Una dona d'aigua


..... Durant uns instants va seguir observant-la, absort. Aquest cop, dues mans inquietes, petites i fines, d'ungles nacrades, es van desenganxar del cos per gesticular a pocs centímetres de la cintura, movent-se en l'aire com cardines.



Li va semblar tota ella subjugadora, enigmàtica i distant com devien ser, si haguessin existit, les goges aquelles dones d'aigua que la gent imaginava amagades rera teranyines de fil, anant de nit a emmmirar-se a l'estany.


Núria Esponellà- Una dona d'aigua. Editorial Columna

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario