Fragment

Cada un de nosaltres perd sovint alguna cosa valuosa.
Oportunitats perdudes,  possibilitats, sentiments que mai no podre tornar aconseguir. Es aixó estar viu?.  Però dins nostre — aixó es el que m'imagino — hi ha una petita sala on s'emmagatzemen els records. Una sala com les estanteries d'aquesta biblioteca.
 
 
 
I per entendre el funcionament del nostre propi cor tenim anar fent noves targetes de referència.
 Hem de treure la pols de tant en tant del que tenim guardat, deixar entrar aire fresc, canviar l'aigua en els gerros y les flors.
En poques paraules les nostre vivències seguiran vivint dintre de la nostre biblioteca privada.
— Haruki Murakami, Kafka a la platja
Fotografía. Biblioteca de Saint- Gallen (Suissa)

Comentarios

Entradas populares de este blog

Oración de las mujeres guardianas de la Tierra

Las 12 barreras de la comunicación

Dragonfly, de Dragón a Libélula