tag:blogger.com,1999:blog-8228673648692392132023-11-16T17:15:58.097+01:00La vida es bella Llegará el tiempo en que habremos de necesitar a los que preservan las tradiciones, las leyendas, los rituales, los mitos y todas las viejas costumbres de los pueblos” para que ellos nos muestren cómo recuperar la salud, la armonía y el respeto a nuestros semejantes. Ellos serán la clave para la supervivencia de la humanidad, y serán conocidos como Los Guerreros del Arcoiris ♥ El Tiempo es AhoraAnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.comBlogger1231125tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-84762312824186382402022-04-24T08:25:00.001+02:002022-04-24T08:25:38.231+02:00El Ikigai<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiExnICibnz5fM1E0f1vZXVHjWERnkB_RomHAaOzfZiVpOW7Hlve-exxh7n_pEhwrWqA_RnECv7zxp0dsvpxRPj56MZX_wpkpRQfPNDFuMZxCAM2lgE1QvNz54XCT40yB3zDp72y3sb4oDr3xBfXA_DO3MfB-yFzMwLUWCfmKRz4m2mBYoZEtyk_poKDg/s987/FB_IMG_1650781444934.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="987" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiExnICibnz5fM1E0f1vZXVHjWERnkB_RomHAaOzfZiVpOW7Hlve-exxh7n_pEhwrWqA_RnECv7zxp0dsvpxRPj56MZX_wpkpRQfPNDFuMZxCAM2lgE1QvNz54XCT40yB3zDp72y3sb4oDr3xBfXA_DO3MfB-yFzMwLUWCfmKRz4m2mBYoZEtyk_poKDg/s320/FB_IMG_1650781444934.jpg" width="233" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p><p>Según los japoneses, todo el mundo tiene un ikigai, un motivo para existir. Algunos lo han encontrado y son conscientes de su ikigai, otros lo llevan dentro, pero todavía lo están buscando. Este es uno de los secretos para una vida larga, joven y feliz como la que llevan los habitantes de Okinawa, la isla con la población más longeva del mundo.</p><p><br /></p><p>10 LEYES DEL IKIGAI</p><p><br /></p><p>1. Mantente siempre activo, nunca te retires.</p><p><br /></p><p>Quien abandona las cosas que ama y sabe hacer, pierde el sentido de su vida. Por eso, incluso después de haber terminado la vida laboral «oficial», es importante seguir haciendo cosas de valor, avanzando, aportando belleza o utilidad a los demás, ayudando y dando forma a nuestro pequeño mundo.</p><p><br /></p><p>2. Tómatelo con calma.</p><p><br /></p><p>Las prisas son inversamente proporcionales a la calidad de vida. Como dice un viejo proverbio: «Caminando despacio se llega lejos». Cuando dejamos atrás las urgencias, el tiempo y la vida adquieren un nuevo significado.</p><p><br /></p><p>3. No comas hasta llenarte.</p><p><br /></p><p>También en la alimentación para una vida larga, «menos es más». Según la ley del 80%, para preser\rar la salud mucho tiempo, en lugar de atiborrarse hay que comer un poco menos del hambre que tenemos.</p><p><br /></p><p>4. Rodéate de buenos amigos.</p><p><br /></p><p>Son el mejor elixir para disolver las preocupaciones con una buena charla, contar y escuchar anécdotas que aligeren la existencia, pedir consejo, divertirnos juntos, compartir, soñar... En suma, vivir.</p><p><br /></p><p>5. Ponte en forma para tu próximo cumpleaños.</p><p><br /></p><p>El agua se mueve, fluye fresca y no se estanca. Del mismo modo, tu vehículo para la vida necesita un poco de mantenimiento diario para que pueda durar muchos años. Además, el ejercicio segrega las hormonas de la felicidad.</p><p><br /></p><p>6. Sonríe.</p><p><br /></p><p>Una actitud afable hace amigos y relaja a la propia persona. Está bien darse cuenta de las cosas que están mal, pero no hay que olvidar el privilegio de estar aquí y ahora en este mundo lleno de posibilidades.</p><p><br /></p><p>7. Reconecta con la naturaleza.</p><p><br /></p><p>Aunque la mayoría de seres humanos vivan en ciudades, estamos hechos para fundirnos con la naturaleza. Necesitamos regularmente volver a ella para cargar las pilas del alma.</p><p><br /></p><p>8. Da las gracias.</p><p><br /></p><p>A tus antepasados, a la naturaleza que te provee aire y alimento, a tus compañeros de vida, a todo lo que ilumina tu día a día y te hace sentir dichoso de estar vivo. Dedica un momento del día a dar las gracias y aumentarás tu caudal de felicidad.</p><p><br /></p><p>9. Vive el momento.</p><p><br /></p><p>Deja de lamentarte por el pasado y de temer el futuro. Todo lo que tienes es el día de hoy. Dale el mejor uso posible para que merezca ser recordado.</p><p><br /></p><p>10. Sigue tu ikigai.</p><p><br /></p><p>Dentro de ti hay una pasión, un talento único que da sentido a tus días y te empuja a dar lo mejor de ti mismo hasta el final. Si no lo has encontrado aún, como decía Viktor Frankl, tu próxima misión será encontrarlo.</p><p>Feliz día y a observar y a pensar como un niño.</p>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-2574838116846194182022-04-21T11:10:00.002+02:002022-04-21T11:10:34.494+02:00Chamanismo<p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 103%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 12.45pt; margin-right: 90.35pt; margin-top: 3.2pt; text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 15.5pt; line-height: 103%; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-font-width: 75%;">Hay</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 15.5pt; line-height: 103%; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"> <span style="mso-font-width: 75%;">un</span> <span style="mso-font-width: 75%;">mar</span> <span style="mso-font-width: 75%;">de</span>
<span style="mso-font-width: 75%;">conciencia</span> <span style="mso-font-width: 75%;">que</span> <span style="mso-font-width: 75%;">es</span> <span style="mso-font-width: 75%;">universal</span> <span style="mso-font-width: 75%;">a</span>
<span style="mso-font-width: 75%;">pesar</span> <span style="mso-font-width: 75%;">de</span>
<span style="mso-font-width: 75%;">que</span> <span style="mso-font-width: 75%;">cada</span>
<span style="mso-font-width: 75%;">uno</span> <span style="mso-font-width: 75%;">lo</span>
<span style="mso-font-width: 75%;">percibe</span> <span style="mso-font-width: 75%;">desde</span> <span style="mso-font-width: 75%;">nuestra</span> <span style="mso-font-width: 75%;">propia</span> <span style="mso-font-width: 75%;">orilla.</span>
<span style="mso-font-width: 75%;">Es</span> <span style="mso-font-width: 75%;">un</span>
<span style="mso-font-width: 75%;">mundo</span> <span style="mso-font-width: 75%;">que
todos</span> <span style="mso-font-width: 75%;">compartimos,</span> <span style="mso-font-width: 75%;">uno</span> <span style="mso-font-width: 75%;">que</span>
<span style="mso-font-width: 75%;">puede</span> <span style="mso-font-width: 75%;">ser</span>
<span style="mso-font-width: 75%;">experimentado</span> <span style="mso-font-width: 75%;">por</span> <span style="mso-font-width: 75%;">todos</span> <span style="mso-font-width: 75%;">los</span> <span style="mso-font-width: 75%;">seres</span>
<span style="mso-font-width: 75%;">vivos,</span> <span style="mso-font-width: 75%;">pero</span> <span style="mso-font-width: 75%;">que</span> <span style="mso-font-width: 75%;">casi</span> <span style="mso-font-width: 75%;">nadie</span>
<span style="mso-font-width: 75%;">lo</span> <span style="mso-font-width: 75%;">ve.</span> </span></i></p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 103%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 12.45pt; margin-right: 90.35pt; margin-top: 3.2pt; text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 15.5pt; line-height: 103%; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></i></p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 103%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 12.45pt; margin-right: 90.35pt; margin-top: 3.2pt; text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu4gp1XLOE3MFkfYT0QhSRmmZBnzxzq_HjZO7FTiuzANWH40rTvXlnEE478GNkru2rexSc_xRJWWQk_94FJs4EZ13zzlRocT1emd3QTwQVGGqWCaP-9f0Y408zktPAN5-7d38UIz70QFjxzGpt68XPfuN7YNhw7vBSRpAeyN-ESX9-vmfDZ4pxI4udUQ/s300/chamana-231x300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="231" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu4gp1XLOE3MFkfYT0QhSRmmZBnzxzq_HjZO7FTiuzANWH40rTvXlnEE478GNkru2rexSc_xRJWWQk_94FJs4EZ13zzlRocT1emd3QTwQVGGqWCaP-9f0Y408zktPAN5-7d38UIz70QFjxzGpt68XPfuN7YNhw7vBSRpAeyN-ESX9-vmfDZ4pxI4udUQ/s1600/chamana-231x300.jpg" width="231" /></a></i></div><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 15.5pt; line-height: 103%; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></i><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 103%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 12.45pt; margin-right: 90.35pt; margin-top: 3.2pt; text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 15.5pt; line-height: 103%; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><span style="mso-font-width: 75%;">El</span> <span style="mso-font-width: 75%;">chamán</span>
<span style="mso-font-width: 75%;">es</span> <span style="mso-font-width: 75%;">el </span><span style="mso-font-width: 80%;">maestro de este otro mundo. Vive con un pie en el
mundo de la materia y un pie en el mundo del Espíritu.</span><o:p></o:p></span></i></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 155.6pt; margin-right: 233.45pt; margin-top: 12.6pt; text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-size: 9.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">-<span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span></span></i><span lang="ES" style="font-size: 9.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">F<span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span></span><span lang="ES" style="font-size: 8.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">ROM<span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-size: 9.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">D<span style="letter-spacing: -.2pt;"> </span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-size: 8.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">ANCE<span style="letter-spacing: -.1pt;"> </span>DE<span style="letter-spacing: -.15pt;"> </span>LA </span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-size: 9.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">F<span style="letter-spacing: -.15pt;"> </span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-size: 8.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">NUESTRO<span style="letter-spacing: -.1pt;"> </span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-size: 9.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">W<span style="letter-spacing: -.15pt;"> </span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-size: 8.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">INDS,<span style="letter-spacing: -.1pt;"> </span></span></i><span lang="ES" style="font-size: 8.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">POR<span style="letter-spacing: -.1pt;"> </span></span><span lang="ES" style="font-size: 9.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">A<span style="letter-spacing: -.2pt;"> </span></span><span lang="ES" style="font-size: 8.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">lberto </span><span lang="ES" style="font-size: 9.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">V<span style="letter-spacing: -.15pt;"> </span></span><span lang="ES" style="font-size: 8.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">ILLOLDO<span style="letter-spacing: -.15pt;"> </span>Y </span><span lang="ES" style="font-size: 9.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">E<span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span></span><span lang="ES" style="font-size: 8.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">RIK<span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span></span><span lang="ES" style="font-size: 9.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">J<span style="letter-spacing: -.2pt;"> </span></span><span lang="ES" style="font-size: 8.5pt; letter-spacing: -.1pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Endresen</span><span lang="ES" style="font-size: 8.5pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 0cm;"><span lang="ES" style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p><br /><p></p>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-84205545459630243202022-04-14T11:44:00.000+02:002022-04-14T11:44:02.781+02:00Soy un guerrero de la luz<p> <span style="background-color: white; color: #050505; font-family: inherit; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">𝘚𝘰𝘺 𝘶𝘯 𝘨𝘶𝘦𝘳𝘳𝘦𝘳𝘰 𝘥𝘦 𝘭𝘢 𝘭𝘶𝘻,</span></p><div class="cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql o9v6fnle ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">𝘦𝘯 𝘷𝘪𝘢𝘫𝘦 𝘩𝘢𝘤𝘪𝘢 𝘤𝘢𝘴𝘢,</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">𝘱𝘢𝘳𝘵𝘦 𝘥𝘦 𝘮𝘪 𝘵𝘢𝘳𝘦𝘢 𝘤𝘰𝘯𝘴𝘪𝘴𝘵𝘦</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">𝘦𝘯 𝘢𝘭𝘶𝘮𝘣𝘳𝘢𝘳 𝘺 𝘮𝘢𝘱𝘦𝘢𝘳 𝘦𝘭 𝘤𝘢𝘮𝘪𝘯𝘰 𝘱𝘢𝘳𝘢 𝘭𝘰𝘴 𝘨𝘶𝘦𝘳𝘳𝘦𝘳𝘰𝘴 𝘥𝘦 𝘮𝘪 𝘧𝘢𝘮𝘪𝘭𝘪𝘢,</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">𝘱𝘢𝘳𝘢 𝘲𝘶𝘦 𝘱𝘶𝘦𝘥𝘢𝘯 𝘳𝘦𝘤𝘰𝘳𝘳𝘦𝘳𝘭𝘰 𝘺 𝘳𝘦𝘤𝘰𝘯𝘰𝘤𝘦𝘳𝘭𝘰,</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">𝘴𝘦𝘨𝘶𝘳𝘰𝘴 𝘦𝘯𝘵𝘳𝘦 𝘭𝘢𝘴 𝘪𝘯𝘮𝘦𝘯𝘴𝘢𝘴 𝘺 𝘮ú𝘭𝘵𝘪𝘱𝘭𝘦𝘴 𝘢𝘶𝘵𝘰𝘱𝘪𝘴𝘵𝘢𝘴 𝘥𝘦𝘭 𝘐𝘯𝘧𝘪𝘯𝘪𝘵𝘰.</div></div><div class="cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql o9v6fnle ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;"> 𝖬𝗂𝗇𝗈𝗍𝖺𝗎𝗋𝗈 𝖲𝗁𝖺𝗆𝖺𝗇</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxgRIv2Ql3thXsFR-QltacoItWIDTSSs7eJ168NhPr1dqLtGsblf0csD0tVM2tA9HNSXbV3EV_4BGwszHxnRud022gmUrD_ruaoBhPu1U8Xqu1bz3e0rUzh7tTvxOo5lGmjevnxEohISoy3ERfKYQ-rfSJEFL7bHX8gqlNpiqBjx9I8sFURKt6ZcOnQA/s644/5bf0138aed7bf055a896c8a7f58522d9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="644" data-original-width="480" height="440" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxgRIv2Ql3thXsFR-QltacoItWIDTSSs7eJ168NhPr1dqLtGsblf0csD0tVM2tA9HNSXbV3EV_4BGwszHxnRud022gmUrD_ruaoBhPu1U8Xqu1bz3e0rUzh7tTvxOo5lGmjevnxEohISoy3ERfKYQ-rfSJEFL7bHX8gqlNpiqBjx9I8sFURKt6ZcOnQA/w329-h440/5bf0138aed7bf055a896c8a7f58522d9.jpg" width="329" /></a></div></div></div>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-70650473683227299222022-04-13T07:24:00.000+02:002022-04-13T07:24:40.559+02:00FATHER AND SON -Cat Stevens<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="font-family: arial,tahoma,verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho4PPssZRgAdNzoni4qRRLMCJC9i0pp5V1DzYIv7coFaOOdlzvE-g6Hj0miqLPKXlSKQEC27-_LHU9wpwMt77gL2l-LfS-Ytgk9VgHSOcxXfC38WDcwY76mJ9uSZv8-kBVKtoEqBSSjuHtxq9-w2sAo3rcJj9CJ9dX3ijYO4abIrQWlGReOCl9Sbnbtw/s1280/89751686.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho4PPssZRgAdNzoni4qRRLMCJC9i0pp5V1DzYIv7coFaOOdlzvE-g6Hj0miqLPKXlSKQEC27-_LHU9wpwMt77gL2l-LfS-Ytgk9VgHSOcxXfC38WDcwY76mJ9uSZv8-kBVKtoEqBSSjuHtxq9-w2sAo3rcJj9CJ9dX3ijYO4abIrQWlGReOCl9Sbnbtw/s320/89751686.webp" width="180" /></a></div><br />No es tiempo para hacer un cambio, <br />Simplemente relájate, tómalo con calma. <br />Todavía eres muy joven, eso juega en tu contra, <br />Hay tanto que tienes que saber. <br />Encuentra una muchacha, establécete, <br />Si quieres puedes casarte. <br />Mírame, yo soy viejo, pero estoy contento. <br />Yo fui como tu, y sé que no es fácil, <br />Con tranquilidad puedes encontrar lo que buscas. <br />Pero toma tu tiempo, piensa mucho, <br />piensa en todo lo que tienes. <br />Por ti estas cosas estarán aquí mañana, <br />pero puede que tus sueños ya no. <br /><br />Cómo puedo explicarle, cuando yo hago algo él lo rechaza de nuevo. <br />Siempre es lo mismo, la misma vieja historia. <br />Desde el momento en que pude hablar se me ordenó que escuchara <br />Ahora es mi turno y sé que tengo que marcharme. <br />Yo sé que me tengo que ir. <br /><br />No es tiempo para hacer un cambio, <br />Simplemente siéntate, tómalo con calma. <br />Todavía eres muy joven, y eso juega en tu contra, <br />Hay muchas cosas que debes vivir. <br />Encuentra a una muchacha, establécete, <br />si quieres puedes casarte. <br />Míreme, yo soy viejo, pero estoy contento. <br />Lejos Lejos Lejos, yo sé que tengo que <br />Tomar esta decisión solo- <br /><br />Todas las veces que lloré y guardé todas las cosas que llevo dentro, <br />Es duro, pero es más difícil ignorarlo. <br />Si ellos tuvieran razón, yo estaría de acuerdo, <br />pero es a ellos a quien conoce y no a mí. <br />Hay una manera ahora y sé que tengo que marcharme. <br />Yo sé que me tengo que ir. <br />Quédate, Quédate, Quédate, Por qué debes irte y <br />tomar esta decisión solo?</span></div>
AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-8622317072172363582022-04-13T07:20:00.001+02:002022-04-13T07:20:52.734+02:00El regalo de tu sensibilidad<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj7ozzaXNs5pn8b8KNIpeJwNbbKjkpsUVoEpIbe4X5Y-1hLjZMHfJr7r5RI2OoNzzsu_7AzHlggBp-a0PQu3wBTtZVzxQNrZovEhZc5s9oGCkEgWjxKZoijpS0B32bWUxsyJyxeNVetaHxGKLYWOPms9JU9H02rsS1Gy_YFTgqrQfmVOVTFojXSVATQQ/s2048/278385374_526050958874072_4581118620499555153_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1366" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj7ozzaXNs5pn8b8KNIpeJwNbbKjkpsUVoEpIbe4X5Y-1hLjZMHfJr7r5RI2OoNzzsu_7AzHlggBp-a0PQu3wBTtZVzxQNrZovEhZc5s9oGCkEgWjxKZoijpS0B32bWUxsyJyxeNVetaHxGKLYWOPms9JU9H02rsS1Gy_YFTgqrQfmVOVTFojXSVATQQ/s320/278385374_526050958874072_4581118620499555153_n.jpg" width="213" /></a></div><br /><p><br /></p><div class="cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql o9v6fnle ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Estás despierto.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Eres sensible.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Sientes todo.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">A veces desearías no sentirlo todo.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Pero lo haces.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Las profundidades de la soledad.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Las alturas de la alegría.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">A veces parece que es demasiado.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">A veces sueñas con adormecerte.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Es mucho vivir tan cerca de la vida, </div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">tan cerca de la muerte, </div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">tan cerca de ti mismo.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Pero luego te das cuenta de que </div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">adormecer el dolor también adormecería la alegría.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Y te niegas a ser insensible como los demás.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Así que caminas, tu corazón expuesto todo el día, </div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">todos los días, todos los jodidos días.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Grandes penas abriéndote camino.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Felicidad cayendo en cascada como una cascada.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">No se puede apagar.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">No se puede ejecutar.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">(¿Adónde correrías?</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Solo estas tu.)</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Tú y tu corazón crudo, roto y abierto.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Tú, y la emoción y el temor de estar vivo un día más.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">¡Otro día entero!</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Sensible al más mínimo parpadeo o aleteo de la experiencia.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">A la brisa en tu cara.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">El vidrio roto en la ventana vieja.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">La telaraña a media luz.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">La contracción y expansión de cada respiración sagrada.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Una mañana que se convierte en tarde.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Un secreto o una promesa cumplida o no.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Un plan que se desmorona en un brillante Desconocimiento.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Tomarás esta intensidad, sí.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Te comprometerás con este vivir, sí.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Caminarás por este camino, por supuesto.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Aunque lo dudarás, a menudo.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">No hay otro camino para ti.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Sientes todo.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Eres sensible.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Estás despierto.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Y nuestro ruidoso mundo te necesita,</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">ahora más que nunca.</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">-Jeff Foster-</div></div>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-65211303609119109132022-04-12T08:22:00.002+02:002022-04-12T08:22:17.635+02:00El miedo y la jaula dorada<p> </p><div class="kvgmc6g5 cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilR7OLHrCLGEEFVfUoWzul7UFN0EHlC2UhHI2A_JSyJgJK5NGnKFmrRLs20Y19fXXEDI8y0Npi3OJGuvqJNqSOzY5DdfK6iUhw-Lh1B6b3NSWHtmw0RDorH90OM6lfnex5S26ReAdKdQl6XhiBOetr8We_iYfYRnaln5B_e8dVAlNxvydbOIGGZPHguQ/s960/277766274_4923899244373491_6701721967213024962_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="648" data-original-width="960" height="249" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilR7OLHrCLGEEFVfUoWzul7UFN0EHlC2UhHI2A_JSyJgJK5NGnKFmrRLs20Y19fXXEDI8y0Npi3OJGuvqJNqSOzY5DdfK6iUhw-Lh1B6b3NSWHtmw0RDorH90OM6lfnex5S26ReAdKdQl6XhiBOetr8We_iYfYRnaln5B_e8dVAlNxvydbOIGGZPHguQ/w369-h249/277766274_4923899244373491_6701721967213024962_n.jpg" width="369" /></a></div><br /> Carl Honoré</div></div><div class="cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql o9v6fnle ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Una de las grandes paradojas de la cultura actual es que tiene teóricamente como objetivo formar niños creativos, autosuficientes, que sepan correr riesgos y manejar la incertidumbre pero el efecto que conseguimos es todo lo contrario.</div></div><div class="cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql o9v6fnle ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">A los chicos que están saliendo de esta fábrica educativa, a la niñez del siglo XXI, le cuesta superar el miedo. Son niños que nunca han tenido la oportunidad de aprender esta lección básica, porque intentamos siempre eliminar el riesgo de sus vidas, lo cual es antinatural, ya que el riesgo existe y es uno de los obstáculos que los chicos tienen que aprender a manejar y entender cómo abordarlo. </div></div><div class="cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql o9v6fnle ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Si los encerramos en una jaula dorada, evitando el peligro durante doce o trece años, cuando salgan van a tener muchos problemas.</div></div><div class="cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql o9v6fnle ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">La segunda parte del problema es que los niños sienten y viven el miedo que tienen los padres, y eso lo he experimentado en primera persona: ahora mi hijo va solo al colegio caminando, pero lograrlo fue dar un gran salto; estaba contaminado por la cultura del pánico; en el colegio estaba rodeado de campañas de seguridad, que le indicaban que los adultos desconocidos eran pederastas potenciales y que el tráfico lo iba a matar. Y a esa visión contribuimos también las familias y los medios de comunicación.</div></div><div class="cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql o9v6fnle ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">La obsesión por la seguridad puede resultar inmovilizadora . Nuestros hijos deberían disfrutar de una exposición sensata al riesgo. A veces tropezarán, otras las cosas no saldrán bien; pero es que es imposible la pretensión de que un chico sea constantemente feliz.</div></div><div class="cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql o9v6fnle ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Fotografía de Raymond Depardon</div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Fuente: Estratégias educativas</div></div>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-10367474607234971202022-04-10T18:03:00.000+02:002022-04-10T18:03:01.541+02:00Consciencia<p> Escucha bien: </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhalVh91cmKfVN7w1Dv0LCW-qLJ41MwB5jMSxuuHG7aDRwhK5Nci8wanZ-c7QgqDRVQ42ic9-S-csecRdst4kpO9EI42gVxCRN7qkxGcC2a_mwB9JBYH_NsKfc877UvcjANBohXfm0EEE7M4Cfj83bVKnhzADrwYIhWaUZtOnu4K9E1LT3NINbxvzs6sw/s700/FB_IMG_1649606297381.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="545" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhalVh91cmKfVN7w1Dv0LCW-qLJ41MwB5jMSxuuHG7aDRwhK5Nci8wanZ-c7QgqDRVQ42ic9-S-csecRdst4kpO9EI42gVxCRN7qkxGcC2a_mwB9JBYH_NsKfc877UvcjANBohXfm0EEE7M4Cfj83bVKnhzADrwYIhWaUZtOnu4K9E1LT3NINbxvzs6sw/s320/FB_IMG_1649606297381.jpg" width="249" /></a></div><br />Todo lo que te produce molestia, te<p></p><p>está enseñando paciencia.</p><p>Aquel que te abandona, te está enseñando a ser fuerte por ti mismo.</p><p>Todo lo que te enoje, te está enseñando a perdonar y a tener compasión.</p><p>Todo lo que te resta poder te está enseñando a tomarlo de vuelta.</p><p>Todo lo que odies, te está enseñando amor incondicional.</p><p>Todo lo que temes, te está enseñando coraje y valentía.</p><p>Y, lo más importante, todo lo que no puedes controlar, te está enseñando a dejar ir.</p><p>Jackson Kiddard</p>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-86306233434126446892022-04-01T11:24:00.001+02:002022-04-01T11:24:25.923+02:00Rudolf Steiner<p> ꧂</p><p>Miro en la oscuridad:</p><p>hay una luz, </p><p>luz viva.</p><p>¿Quién es esa luz en la oscuridad?</p><p>Yo soy yo en mi realidad.</p><p>Esta es la realidad de mí</p><p>no encaja en mi existencia terrenal.</p><p>Solo soy la imagen.</p><p>Pero la encontraré de nuev</p><p>cuando yo, con voluntad dedicada al espíritu,</p><p>Caminaré a través de las puertas de la muerte".</p><p>Rudolf Steiner</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXjzzIAZX1HYjvf9gv_sz8fyTqtV_-KpKaifAhOs1kLGtdjuVNteOzDhrSz9Aib1HBU1X6l_cC8P-NPGjMp6jqDNVRIUSXOEgLpSWniPP2lIcaCnRwVPPpzUI2jSUYA7kO6e5aNqmQ0tbW2BLrz49vklAlAyzLtwHsdfhgmcNPHdP_MQRZZm8YG3PTdw/s856/Steiner_um_1905.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="856" data-original-width="640" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXjzzIAZX1HYjvf9gv_sz8fyTqtV_-KpKaifAhOs1kLGtdjuVNteOzDhrSz9Aib1HBU1X6l_cC8P-NPGjMp6jqDNVRIUSXOEgLpSWniPP2lIcaCnRwVPPpzUI2jSUYA7kO6e5aNqmQ0tbW2BLrz49vklAlAyzLtwHsdfhgmcNPHdP_MQRZZm8YG3PTdw/s320/Steiner_um_1905.jpg" width="239" /></a></div><br />Recordamos el día en que Rudolf Steiner dejó el plano físico {30 de marzo de 1925}.<p></p>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-36971264511957299602022-04-01T11:21:00.000+02:002022-04-01T11:21:02.784+02:00El silencio<p> <span style="font-family: verdana;">Pasamos gran parte de nuestra vida buscando la felicidad sin ver que el mundo de </span><span style="font-family: verdana;">nuestro alrededor está lleno a rebosar de maravillas. Estar vivos y caminar por la Tierra </span><span style="font-family: verdana;">es todo un milagro y, sin embargo, la mayoría de las personas persiguen una cosa tras </span><span style="font-family: verdana;">otra para gozar de una mejor situación. La belleza nos está llamando cada día, a cada </span><span style="font-family: verdana;">hora, pero raras veces le prestamos oídos.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">El silencio interior es esencial para poder oír la llamada de la belleza y responder a </span><span style="font-family: verdana;">ella. Si en nuestro interior no hay silencio —si nuestra mente, nuestro cuerpo, están </span><span style="font-family: verdana;">llenos de ruido— no oiremos la llamada de la belleza.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">En nuestra cabeza está sonando sin cesar una radio, la del PSP: Pensar Sin Parar. </span><span style="font-family: verdana;">Nuestra mente está llena de ruido, por eso no podemos oír la llamada de la vida, la </span><span style="font-family: verdana;">llamada del amor. Nuestro corazón nos está llamando, pero no lo oímos. No tenemos </span><span style="font-family: verdana;">tiempo para escucharlo.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">La plena conciencia es la práctica que silencia el ruido de nuestro interior. Sin ella</span><span style="font-family: verdana;">nos dejaremos arrastrar por una cosa tras otra. A veces nos dejamos llevar por el </span><span style="font-family: verdana;">arrepentimiento y el pesar relacionados con el pasado. Al venirnos a la cabeza recuerdos </span><span style="font-family: verdana;">y vivencias de antaño, revivimos una y otra vez el sufrimiento que nos causaron. Es fácil </span><span style="font-family: verdana;">quedarnos apresados en el pasado.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">También nos dejamos llevar por el futuro. Una persona que esté preocupada y </span><span style="font-family: verdana;">asustada por el futuro está tan atrapada en él como otra anclada en el pasado. La </span><span style="font-family: verdana;">ansiedad, el miedo y la incertidumbre que nos provoca el futuro nos impide oír la </span><span style="font-family: verdana;">llamada de la felicidad. De modo que también nos quedamos apresados en el futuro.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Silencio- Thich Nhat Hanh</span></p><p><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p><span style="font-family: verdana;"><br /></span><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz5-JkZrZRqdd67beTVnk51tAFTLQlqQm6H-MdCkOlIs0fXCXayuttRAQW0VunFg5eoUG_4--ou5pi0kj4jVBir0iZ8hNMEdadUxgI8K2RIL0Pi9HDQWeuKQwIZQ_ZE3fASccBLusvRgba6jypSjwQuREy9bp3YamGBQdXGY_hxOcxiVWxW7jSwuMPGg/s414/JOAW43CVM2AZ4PD4MTKEBBIC6I.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="253" data-original-width="414" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz5-JkZrZRqdd67beTVnk51tAFTLQlqQm6H-MdCkOlIs0fXCXayuttRAQW0VunFg5eoUG_4--ou5pi0kj4jVBir0iZ8hNMEdadUxgI8K2RIL0Pi9HDQWeuKQwIZQ_ZE3fASccBLusvRgba6jypSjwQuREy9bp3YamGBQdXGY_hxOcxiVWxW7jSwuMPGg/s320/JOAW43CVM2AZ4PD4MTKEBBIC6I.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><br /></p>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-25404354689185832452022-03-31T06:21:00.001+02:002022-03-31T06:21:23.791+02:00La vida<div>La vida no es un problema que tiene que ser resuelto, sino una realidad que debe ser experimentada. </div><div>( Sören Aabye Kierkegaard<span style="white-space: pre;"> </span> )<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkbyc7cdP4t43ABmUmFKgT2FUr2pjyn683fUP_Pr1jLABGiDBFu32nfrbS66mT5A9bosHO1djNUSvDZsTU_nIdEx5z8KRklBeckK23rWYLRtWYsGbAn_oSqhwaDTFR1-eBU2EDHEahIKqfd8miDyUx58Q_X3dBp8uAAayEW57bbeEi9lNXPdY8_hwWPA/s720/FB_IMG_1648700373325.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="720" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkbyc7cdP4t43ABmUmFKgT2FUr2pjyn683fUP_Pr1jLABGiDBFu32nfrbS66mT5A9bosHO1djNUSvDZsTU_nIdEx5z8KRklBeckK23rWYLRtWYsGbAn_oSqhwaDTFR1-eBU2EDHEahIKqfd8miDyUx58Q_X3dBp8uAAayEW57bbeEi9lNXPdY8_hwWPA/s320/FB_IMG_1648700373325.jpg" width="320" /></a></div><br /></div>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-24366606776012602782022-03-29T19:44:00.003+02:002022-03-29T19:44:39.529+02:00Pensar<p><b style="background-color: white; color: #4d5156; font-family: Roboto, "Helvetica Neue", Arial, sans-serif; font-size: 18px; max-height: 999999px;">Pensar és difícil</b><span style="background-color: white; color: #4d5156; font-family: Roboto, "Helvetica Neue", Arial, sans-serif; font-size: 18px;">, per això la gent s'estima més jutjar.</span></p><p><span style="background-color: white; color: #4d5156; font-family: Roboto, "Helvetica Neue", Arial, sans-serif; font-size: 18px;"><br /></span></p><p><span style="background-color: white; color: #4d5156; font-family: Roboto, "Helvetica Neue", Arial, sans-serif; font-size: 18px;"> Carl Gustav Jung.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzVDMIrBVfOMvunesNOVK2Z8mAFODVRERZryHQNZr1EauukaLAQ2v3biCMGy6Zch1DhAdTrpeskFA2k04Q8BCp-xwYAAk1D6NKMTPXgs7X8sPDtjMz6tfDzPfj9Jjoq87EOudvwI2sdmq8AO2kqH2AOQ3H05rOo47zGwYB4-ext3sCeoUgUqlNweAK-Q/s906/Screenshot_20220329-193945_Facebook.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="906" data-original-width="716" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzVDMIrBVfOMvunesNOVK2Z8mAFODVRERZryHQNZr1EauukaLAQ2v3biCMGy6Zch1DhAdTrpeskFA2k04Q8BCp-xwYAAk1D6NKMTPXgs7X8sPDtjMz6tfDzPfj9Jjoq87EOudvwI2sdmq8AO2kqH2AOQ3H05rOo47zGwYB4-ext3sCeoUgUqlNweAK-Q/w241-h305/Screenshot_20220329-193945_Facebook.jpg" width="241" /></a></div><br /><p></p>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-87483041314910888482022-03-27T10:38:00.002+02:002022-03-27T13:49:04.652+02:00El trabajo del Alma<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg44PT0K1Q0dkZVYOVCqK72RKLSRlKgAGpirB9jftJqASvq0lRWrel3JUUsATLc8pmEwkxn1JogmstKlQeVd0Grx2yXTYvFVoxMndzpbRMHX0nfrJyLpOt3KkfHhZOZmiLFyNwFaC6a41CX6IpW-cy7SG7mdjE3Uw2X0ZvTWoFfmmmtQdmFL401KQUgug/s720/FB_IMG_1648370101662.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="720" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg44PT0K1Q0dkZVYOVCqK72RKLSRlKgAGpirB9jftJqASvq0lRWrel3JUUsATLc8pmEwkxn1JogmstKlQeVd0Grx2yXTYvFVoxMndzpbRMHX0nfrJyLpOt3KkfHhZOZmiLFyNwFaC6a41CX6IpW-cy7SG7mdjE3Uw2X0ZvTWoFfmmmtQdmFL401KQUgug/w293-h293/FB_IMG_1648370101662.jpg" width="293" /></a></div><br /> “El trabajo del alma no es un camino elevado. Es una profunda caída en una oscuridad implacable que no te dejará ir hasta que encuentres la canción que te lleva a casa..<p></p><p><br /></p><p> McCall Erickson</p><p>Arte: Sue Davis<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p><p><br /></p><p><br /></p>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-55308439875292657382022-03-26T12:43:00.001+01:002022-03-26T12:43:52.488+01:00Leyenda Zen<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGyXadDVfUWgBdQOc0sJvSC5nb58XwUjip9rRi9wEsll1e7bGtdWt-ZqQF5thjj0M9RFCPBck201SGfgc40n66RgXIcZCpXbFm0awqVGWG1eeBnHocb5QueYltfYipfaolMzJ5jNVVbtgaOlkrQQLRwprXww_B17ryjbCgUMF6IrIAjz2oUvsyZb4FXw/s720/FB_IMG_1648294717398.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="503" data-original-width="720" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGyXadDVfUWgBdQOc0sJvSC5nb58XwUjip9rRi9wEsll1e7bGtdWt-ZqQF5thjj0M9RFCPBck201SGfgc40n66RgXIcZCpXbFm0awqVGWG1eeBnHocb5QueYltfYipfaolMzJ5jNVVbtgaOlkrQQLRwprXww_B17ryjbCgUMF6IrIAjz2oUvsyZb4FXw/s320/FB_IMG_1648294717398.jpg" width="320" /></a></div><br /> Según una vieja leyenda china, un famoso guerrero, va de visita a la casa de un maestro Zen. Al llegar se presenta a éste, contándole todos los títulos y aprendizajes que ha obtenido en años de sacrificios y largos estudios y le pide que le enseñe los secretos del conocimiento Zen.<p></p><p><br /></p><p>Por toda respuesta el maestro se limita a invitarlo a sentarse y ofrecerle una taza de té.</p><p><br /></p><p>Aparentemente distraído, sin dar muestras de mayor preocupación, el maestro vierte té en la taza del guerrero, y continúa vertiendo té aún después de que la taza está llena.</p><p><br /></p><p>Consternado, el guerrero le advierte al maestro que la taza ya está llena, y que el té se escurre por la mesa.</p><p><br /></p><p>El maestro le responde con tranquilidad "Exactamente señor. Usted ya viene con la taza llena, ¿cómo podría usted aprender algo?"</p><p><br /></p><p>Ante la expresión incrédula del guerrero el maestro enfatizó: "A menos que su taza esté vacía, no podrá aprender nada"</p>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-36667345811150273742022-03-26T07:37:00.000+01:002022-03-26T07:37:16.006+01:00La meva ànima<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span face="Verdana, sans-serif"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoxdBpgE1JENArPQGgOdTa1i1uBti31yjOsyX51mo11L4wNHd_4K005TgjqNdsYEvIKA4r-sm-N4th56NXMN3ynxS9CO4ujrpszPhQB_TLfivAcrMOO4ukzce7zl4O5z3JED7FCErvzisZF7JxQfZ1v_a3XwrX-iMgz-0XVi5QuGG2WJxL5HGFGHjKxg/s800/IMG_20210520_185042.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoxdBpgE1JENArPQGgOdTa1i1uBti31yjOsyX51mo11L4wNHd_4K005TgjqNdsYEvIKA4r-sm-N4th56NXMN3ynxS9CO4ujrpszPhQB_TLfivAcrMOO4ukzce7zl4O5z3JED7FCErvzisZF7JxQfZ1v_a3XwrX-iMgz-0XVi5QuGG2WJxL5HGFGHjKxg/s320/IMG_20210520_185042.jpg" width="320" /></a></div><br />Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt<br />per sempre igual i tensa<br />i que el destí no em pugui arrencar, decebut,<br />sinó una sola nota, invariable, immensa.<br />Una nota molt greu i molt constant. Vençut<br />no sigui mai el clau que tiba i que defensa<br />la viva pulcritud<br />de la vibració d'una corda ben tensa.<br /><br />Sóc tan sovint com una corda fluixa i vençuda<br />que vibra malament!<br />Amb un ritme feixuc, engavanyat i lent,<br />àtona, corrompuda,<br />corda desafinada, la meva ànima ment.<br />Quants cops l'hauria volgut muda<br />per no sentir la música falsa del seu accent!<br /><br />Senyor, ¿Tu no voldries<br />reblar les torques dels meus extrems afeblits<br />perquè mai no s'afluixin les meves melodies?<br />Jo vull ésser constant en els plors i en els crits,<br />i cantar sempre igual, ignorant les follies,<br />els dalers, els neguits,<br />el corb que sobrevola l'estepa dels meus dies…<br />Jo vull ésser com tu, o corda que diries<br />que sempre et polsen uns mateixos dits.<br /> </b></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span face="Verdana, sans-serif"><b><em>Màrius</em> <em>Torres</em></b></span></div>
</div>
AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-80305546526847530062022-03-26T07:33:00.000+01:002022-03-26T07:33:14.358+01:00Para ser flexible<p><br /></p><p>- Tres malas influéncias del pasado: el arrepentimiento (lo que podia haber sido y no fué), la culpa (Lo que no deberia haber hecho) el mandato (Lo que debemos seguir haciendo por siempre).</p><p>Tres respuestas: Lo pasado pisado, lo hecho hecho està, mi presente es el pasado de mañana; por tanto si cambio hoy cambiaré mi futuro.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg46zPTzHUyVH5saUCV3gPpnGqiL_Ky-xH8-4xrk79bJ2ZZTih6op3akNxOrtO2kKLf0Dv4IYRLCqeueybHg1R2SAeIBtIoHvCUNnoPeEha4hlt0DTeDSObI845dM3a8GfBKIBBxf1uWSg5Q5eRBkflJ4Nc9Gjg2OnTzlTFLl1Yy4SMMMysAWl_kbgUZw/s480/FB_IMG_1648275989925.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="480" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg46zPTzHUyVH5saUCV3gPpnGqiL_Ky-xH8-4xrk79bJ2ZZTih6op3akNxOrtO2kKLf0Dv4IYRLCqeueybHg1R2SAeIBtIoHvCUNnoPeEha4hlt0DTeDSObI845dM3a8GfBKIBBxf1uWSg5Q5eRBkflJ4Nc9Gjg2OnTzlTFLl1Yy4SMMMysAWl_kbgUZw/s320/FB_IMG_1648275989925.jpg" width="320" /></a></div><br /><p><br /></p><p>Ser flexible es reinventar el pasado a cada instante. No digo que niegues tu historia personal ni la de tus ancestros, sino que los integres racionalmente en lo que eres hoy y no en lo que fuiste ayer o en lo que deberias haber sido. El presente es la tradición de los iluminados.</p><p>Walter Riso</p>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-72784678935876537882022-03-25T13:27:00.001+01:002022-03-25T13:27:28.898+01:00Los Chamanes- Las Chamanas<p> <span style="background-color: white; color: #0c0c0c; font-size: 15px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPP6GoEjEJpu9at4LW_tGkzpEXYuNYHayHlfGh2nvBe_jtGNNybam8daQtiexUPMtpcMskmuh1PQDKSnDHzsMBhl1MqiyxIfb359WGTq2HiVU-s5Mo0N3p5Kcw29VvMBHeP_OWEAzP6fqoQBzXLAiJcNTBlqZ39dDyPOzVM3r7rUV97K6zaGY7vxXHMg/s798/pagina-mujer-medicina-adab-red-blanes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="798" data-original-width="570" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPP6GoEjEJpu9at4LW_tGkzpEXYuNYHayHlfGh2nvBe_jtGNNybam8daQtiexUPMtpcMskmuh1PQDKSnDHzsMBhl1MqiyxIfb359WGTq2HiVU-s5Mo0N3p5Kcw29VvMBHeP_OWEAzP6fqoQBzXLAiJcNTBlqZ39dDyPOzVM3r7rUV97K6zaGY7vxXHMg/s320/pagina-mujer-medicina-adab-red-blanes.jpg" width="229" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br />Los chamanes y sanadores son personas heridas que aprenden a curarse a sí mismas; y al aprender a recuperar su salud adquieren la capacidad de curar a otros. Es un proceso espontáneo y natural. La vocación de ser chamán es muy parecida a la vocación de enfermarse, pues tiene que ver con la vocación del descontento, de no conformarse con lo que otros se conforman. Un chamán es alguien que siente demasiado sus heridas. Todos nacemos heridos, por el impacto de nacer al mundo. La mayor parte de la gente se adapta, pero el chamán es el extremo contrario: tiene demasiado contacto con su experiencia. Y ese descontento lo lleva a que no le queda otra opción que arreglarse el alma, encontrando en ese camino cosas que otros no encuentran.»</span><p></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: inherit; color: #0c0c0c; font-size: 15px; margin: 0px 0px 1.6em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: verdana;">Claudio Naranjo</span></p>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-20822963730245078572022-03-25T13:20:00.000+01:002022-03-25T13:20:01.981+01:00Frases <p> <span style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana;">Ejecuta tus conocimientos con la maestría del que sigue aprendiendo - </span></span></p><div class="cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql o9v6fnle ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto"><span style="font-family: verdana;">Jonatha</span><span style="font-family: verdana;">n García-Allen</span></div><div dir="auto"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div dir="auto"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div dir="auto"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div dir="auto"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div dir="auto"><span style="font-family: verdana;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8yeK05wRwqZ9q8b-Bgbi1QrnSvQJaxmMBV9vfP4RP4dw9sgwZM-eHSqgLAMsRsO3hXEEX4LV7x0Ro8qRbFdllJQfJOBa-RKFYLuz1XCkxogJRS2IkPx3cQK6-HCkmmUK8S91yQFQeIkIoCAJkOoJbOHm_igqV9_XfKVrHE3Cw1EAgJQMVSLyw1ZgiwA/s638/276293124_10159907858692070_4507125691008728498_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="638" data-original-width="495" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8yeK05wRwqZ9q8b-Bgbi1QrnSvQJaxmMBV9vfP4RP4dw9sgwZM-eHSqgLAMsRsO3hXEEX4LV7x0Ro8qRbFdllJQfJOBa-RKFYLuz1XCkxogJRS2IkPx3cQK6-HCkmmUK8S91yQFQeIkIoCAJkOoJbOHm_igqV9_XfKVrHE3Cw1EAgJQMVSLyw1ZgiwA/s320/276293124_10159907858692070_4507125691008728498_n.jpg" width="248" /></a></div><br /><br /></span></div></div>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-73418047600842395772022-03-25T11:08:00.000+01:002022-03-25T11:08:08.875+01:00Mujeres en círculo<p><span style="font-family: verdana;"> <span style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">Estamos aquí, cada una en su nido pero juntas, sosteniéndonos en red. Es tiempo de cuidados, de preguntas y respuestas infinitas, de antiguos miedos que necesitan ser abrazados con ternura. Es tiempo de parar, de detener la marcha para honrar cada instante. Hay dolor, incertidumbre, soledad, tristeza. También son parte de nuestro nido-cuerpo-corazón y necesitan ser cobijados amorosamente, alma adentro. No huir, no correr, no escondernos de ellos. Confiar también en su profunda sabiduría.</span></span></p><div class="kvgmc6g5 cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto"><span style="font-family: verdana;">Pero también hay milagros cotidianos, y maravillas que seguirán sorprendiéndonos. Deberemos aprender a buscar, a mirar, a descubrir la alegría y la belleza aún en la tragedia y el desconsuelo. Lo sagrado se despliega en cada árbol, risa, pájaro, niño, cielo. Está allí, bien cerquita, al alcance del corazón y dentro nuestro. Confiar, respirar, estar despiertas. Creceremos y aprenderemos. Nos volveremos más fuertes y livianas, más libres y solidarias, más reales. Renaceremos una vez más.</span></div><div dir="auto"><span style="font-family: verdana;">Las abrazo hondo, tierno, suavecito, respetando mi ritmo de caracola en este vertiginoso mundo.</span></div><div dir="auto"><span style="font-family: verdana;">Todo estará bien.</span></div><div dir="auto"><span style="font-family: verdana;">La bella imagen es de Bettina Baldassari </span></div><div dir="auto"><span style="font-family: verdana;">Fuente: Mujeres en Círculo de Germana Martín</span></div></div><div class="cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql o9v6fnle ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5sRUW-kC4k8mJr1sQZliMuD8e4yG5qT_A31vMbYzdUUamDjP3O6z8NLReuCb6KuQZ9CTj-gazx8bmIZm0AmA1p3KdFB-HC05ZK-c2yTQmMv_AUh3bknsG5Ztnl1FC89GKqS5Y8Vam1Ih0w1FhfMdo4h7nU13vm1G55mVdA3gRzXC-NjspH8TGb-u1Og/s960/276133201_5211982825518839_7038176513434639407_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="712" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5sRUW-kC4k8mJr1sQZliMuD8e4yG5qT_A31vMbYzdUUamDjP3O6z8NLReuCb6KuQZ9CTj-gazx8bmIZm0AmA1p3KdFB-HC05ZK-c2yTQmMv_AUh3bknsG5Ztnl1FC89GKqS5Y8Vam1Ih0w1FhfMdo4h7nU13vm1G55mVdA3gRzXC-NjspH8TGb-u1Og/s320/276133201_5211982825518839_7038176513434639407_n.jpg" width="237" /></a></div><br /><span class="pq6dq46d tbxw36s4 knj5qynh kvgmc6g5 ditlmg2l oygrvhab nvdbi5me sf5mxxl7 gl3lb2sf hhz5lgdu" style="display: inline-flex; font-family: inherit; height: 16px; margin: 0px 1px; vertical-align: middle; width: 16px;"><br /></span></div></div>AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-46197712821945289622020-03-23T07:16:00.001+01:002020-03-23T07:20:02.515+01:00Percepció de risc<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="background-color: white; color: #1c1e21; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #1c1e21; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<br />
Estem passant per una situació molt difícil i encara nos abem l'abast i dimensií que arribarà a tenir, tota precaució es poca.<br />
Es tracta d'un enemic invisible que no es deixa veure, fins que ja és a dins. Llavors apareixen els simptomes, el dolor al pit, la tos seca, també febre tot i que no en tos els casos.</div>
<div class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #1c1e21; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px;">
Quan ens enfrontem a un enemic invisible la percepció de perill és molt baixa, no el veiem,, no sabem si hi és i a poc a poc anem relaxant les mesures de seguretat i de prevenció.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Sabem que hi ha una població de risc persones de més de 65 anys i altres que tenen patologies, que poden complicar i fins i tot causar la mort en contacte amb aquest virus.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Entenc que som animals de costums i que anar a fer el cafè, fer petar la xerrada, anar a comprar cada esdevé per moltes persones un moment important del seu dia a dia, sortit, socialitzar, caminar...;</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Ara ens toca respectar el confinament i no n'hi ha prou en trobar-se bé, ser capaç d'anar a comprar o enyorar moments de compartir i esbarjo.... El perill invisible pot ser a qualsevol cantonada i hem de ser molt cautelosos per tal que no ens atrapi.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
El confinament permet protegit a la població de risc, evita que escampem on anem el virus i que aquest es descontroli, atacant a tort i a dret s'ha tornat valent i desafiant.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Venen dies difícils i entre tot/es ho aconseguirem si som capaços de ser constants, demanant ajut si cal alguna cosa que no teniu al domicili.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Protegirem també als professionals que treballen per tal de garantir que no manqui res, que estiguem atesos i protegits i aquells que obren els establiments cada dia amb un temor molt gran de ser contagiats.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Si ens quedem a casa aconseguirem vèncer l'enemic, i ho hem de fer uns quants dies, cada dia que estiguem confinats és un petit triomf. L'enemic es debilitarà i aconseguirem vencre.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
No hem de deixar que la por ens paralitzi, passem a l'acció! Quiets a casa, gaudint del moment present i pensant que aviat celebrarem que l'enemic invisible ja no hi és.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Tot irà bé.<br />
<a class="_58cn" data-ft="{"type":104,"tn":"*N"}" href="https://www.facebook.com/hashtag/quedatcasa?source=feed_text&epa=HASHTAG" style="color: #385898; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration-line: none;"><span class="_5afx" style="direction: ltr; font-family: inherit;"><span aria-label="etiqueta" class="_58cl _5afz" style="color: #365899; font-family: inherit; unicode-bidi: isolate;">#</span><span class="_58cm" style="font-family: inherit;">quedatcasa</span></span></a><br />
Anna M Arnau - Terapeuta </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjMBmRopGWDF3KHdZvIMUgSsaNE1VCu7oa6YJD5yE3RQerv9E5NRzT73s-4L0c6__8cqwaLgNzYALuuRBujxdLhIUfE9QRBcluFxwjeLrDwVWE9QqioGFz4aqFqjps1RCDyeU-DAnpwBbR/s1600/ampolla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="286" data-original-width="429" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjMBmRopGWDF3KHdZvIMUgSsaNE1VCu7oa6YJD5yE3RQerv9E5NRzT73s-4L0c6__8cqwaLgNzYALuuRBujxdLhIUfE9QRBcluFxwjeLrDwVWE9QqioGFz4aqFqjps1RCDyeU-DAnpwBbR/s320/ampolla.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
</div>
AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-45046349773366261212020-03-23T07:14:00.000+01:002020-03-23T07:14:02.500+01:00La por<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="background-color: white; color: #1c1e21; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px;">
Per saber a que ens afrontem tenim que saber com es comporta.</div>
<div style="background-color: white; color: #1c1e21; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
La por por una emoció provocada per una percepció de perill, que pot ser real o imaginària. Aquesta última fa referència a la por a afrontar i resoldre problemes de la mateixa vida.</div>
<div style="background-color: white; color: #1c1e21; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
L'altre aspecte és el que la percepció de perill pot ser real i el cos es prepara per posar en marxa tots els mecanismes necessaris per afrontar o fugir. Entrem en estat d'alerta. Estat vital per la supervivència de la raça humana, quan<span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;"> fugíem dels dinosaures, quan eren caçadors i ens enfrontàvem a mil perills, lluita i desactivació Fins a una altra. El nostre cervell reptilià domina encara i molt i s'activa automàticament passant a pilot automàtic, quan hi ha una distorsió entre la percepció i la realitat.</span></div>
<div class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #1c1e21; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px;">
Es converteix en patologia quan impedeix, quan incapacita desconnectar i passar a mode "vida" Quan davant una sensació física es fa una connexió super ràpida i automàtica i et prepara per "lliutar amb el tigre" i hi ha tantes sensacions de "Tigre a la Vista" que acaba la persona sent segrestada per la por i el desànim,.<br />Tant pendents de les sensacions físiques i les reaccions emocionals, que un la persona s'assembla a una titella amb la mirada enfocada cap a dins... i qui busca troba..</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Quan una persona és capaç de mirar les necessitats dels altres, no tothom pot, té més feina en mirar cap a dins, raonar, buscar explicacions al que passa i així sense ser conscient alimenta el monstre. Tot i així ...és capaç d'aixecar la mirada i mirar cap a l'exterior, llavors té la capacitat de fer el primer pas. No sempre és pot.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Aquests dies en què la por forma part del menú diari. Hi ha gent que pregunta Teniu por? Tenim por i tant! Tot i la por, milers de professionals sortim al carrer cada dia, prenent les precaucions que podem i afrontar l'enemic més gran la "por". Qui decideix en la meva vida la por o jo?. Hi ha una frase que s'utilitza molt a teràpia i desconec el seu autor. Si tens por ho fas acompanyat de la por.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Com deia Fernando de Pesoa: Llevo conmigo las heridas de todas las batallas que he evitado.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Evites la batalla quan deixes de fer alguna cosa que t'agrada, que et motiva. Evites la batalla totes les vegades que podent fer no ho fas, tot i saber que és el que en aquell moment necessites per sentir-te bé, complert/a evites.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Evitar és tan sols un pedaç, l'estripada hi és i es va fent més gran en cada renúncia, en cada cop que s'evita afrontar.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Sempre ets lliure d'evitar o afrontar, recordant que cada cop que evites....el monstre es fa més gran.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
A teràpia Breu estratègica tenim les eines, no tothom és capaç de seguir, tot i que sabem que funciona, si es segueixen al peu de la lletra totes les indicacions.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Amb les teves decissions tu tens la vareta.</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Anna M Arnau Barceló- Terapeuta </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaQZHQHTl2Lvnbq6wXYWlwuYRSCXed0GZEqCHntm237UR0W8vjY9OF7jhw2iQtNCyC2VbnmrkOWsJeU7Kf2jDh6F5q1XTfdR3BiiyWRKXia0Hi7e9_4gKKhuxNMZeHM7Qagl3yNJIP5HoM/s1600/FB_IMG_1568264547043.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="506" data-original-width="570" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaQZHQHTl2Lvnbq6wXYWlwuYRSCXed0GZEqCHntm237UR0W8vjY9OF7jhw2iQtNCyC2VbnmrkOWsJeU7Kf2jDh6F5q1XTfdR3BiiyWRKXia0Hi7e9_4gKKhuxNMZeHM7Qagl3yNJIP5HoM/s320/FB_IMG_1568264547043.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
</div>
AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-75908628562585731202016-05-05T07:14:00.002+02:002016-05-05T07:14:58.886+02:00Humberto Maturana<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="color: #141823; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><strong>Hay dos
experiencias de mi infancia que quiero relatar por las <br />
reflexiones a que ellas me condujeron.</strong></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="color: #141823; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH1xFuu3EGV-qcnE9N0dsWvcK1sCKPmOhg2-ZKuxelCiBbzP0h0iPYbtfg-2gmuJaOXzBimwjBaMCnZdpZNqvB-LW2tuMq9223g-G-l0hOXlwYuIeSrOTEb0J18o-JxtzJOxvQv_4M6987/s1600/maturana+reflexiones+La+vida+es+bella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH1xFuu3EGV-qcnE9N0dsWvcK1sCKPmOhg2-ZKuxelCiBbzP0h0iPYbtfg-2gmuJaOXzBimwjBaMCnZdpZNqvB-LW2tuMq9223g-G-l0hOXlwYuIeSrOTEb0J18o-JxtzJOxvQv_4M6987/s400/maturana+reflexiones+La+vida+es+bella.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="color: #141823; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="color: #141823; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"> En una ocasion, cuando yo tenia once
años acompañe a mi madre, quien era Asistente Social, Visitadora Social se
decia entonces, en una visita a una familia de obreros del ladrillo, en lo que
en esa epoca, 1940, era Punta de Rieles, al final de Macul. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="color: #141823; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Alli
llegamos a una vivienda que era un hoyo rectangular en la tierra con un techo
inclinado, y en cuyo interior se encontraba una mujer tendida en el suelo,
enferma, cubierta de harapos. Junto a ella estaba un niñoo, menor que yo. Al
verlo pense: 'Yo podria ser ese niño, pero no lo soy, y nada en mi justifica el
que yo tenga una casa, pobre pero casa, que yo pueda ir al colegio y comer
todos los dias, y que este niño no. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="color: #141823; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">No es
merito mio, es solo un regalo de la existencia; nada de lo que tengo me
pertenece y solo me cabe estar agradecido mientras lo tenga'. Esta experiencia
cambio mi vida porque desde entonces vivi en la conciencia de que la vida que
uno vive es solo un regalo del que no cabe otra cosa que estar agradecido, y
las cosas buenas que uno viva no significan que uno sea mejor que cualquier otro
que no las tenga y las cosas malas que a uno le pasan no significan tampoco que
uno sea peor que otros que no las viven. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="color: #141823; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Ese niño
y yo eramos igualmente dignos.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="color: #141823; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La otra experiencia que quiero relatar la vivi
en el patio de mi casa, junto a un arbol de flores lilas. Alli me encontre
pensando: 'No me gusta obedecer. No quiero obedecer. Que debo hacer para no
obedecer?. Si mi madre me pide que haga algo, tendre que hacerlo, no puedo
decir que no, pero no quiero obedecer. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="color: #141823; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Ah! ya
se, lo que hare sera tratar lo que deba hacer como mio, lo transformare en lo
que yo quiero hacer, y gozare haciendolo. Siempre? No! Cuando se me ordene algo
que no quiera hacer mio, no lo hare, y vivire las consecuencias; Desde entonces
nunca mas obedeci, ni sufri haciendo lo que no queria hacer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="color: #141823; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Texto: Humberto Maturana</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="color: #141823; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Forografía: Desconozco autor</span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-68855454447978003312016-05-04T07:25:00.001+02:002016-05-04T07:32:08.519+02:00Las etiquetas- <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Les etiquetes venen
acompanyades de indicacions i prescripcions. Si les llegim, apliquem
llavors tota l’altra realitat pot quedar eclipsada per aquesta informació. I
tendim a cercar els indicis que confirmin aquest diagnòstic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span> </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy_wZNjgjJRgTEe1kQhAZngLPam_dQER7Ii0vM9_jVhS4QOxrykktVEVBuPD0RTg-l896eIvVt9wXGBDoBVo5vL_hev2vEhqlh3-0VEP_NwGoq10dFwD9H1Qp2Dp-lPTa7lVVmCdegWwJs/s1600/etiquetas-+La+vida+%25C3%25A9s+bella.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy_wZNjgjJRgTEe1kQhAZngLPam_dQER7Ii0vM9_jVhS4QOxrykktVEVBuPD0RTg-l896eIvVt9wXGBDoBVo5vL_hev2vEhqlh3-0VEP_NwGoq10dFwD9H1Qp2Dp-lPTa7lVVmCdegWwJs/s400/etiquetas-+La+vida+%25C3%25A9s+bella.png" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span> </div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Etiquetar a una persona especialment un nen o
un adolescents fa que deixem de veure’l en la seva totalitat i que el focus d’atenció
es posi en la seva “etiqueta”. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Si un nen és etiquetat per exemple com agressiu i ens fixem
en aquest aspecte sense tenir present tots els altres, qualsevol acció ens
confirma que efectivament es un en agressiu, (no podem potser veure que s’està
defensant d’un altre, que esta marcant els límits)..<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">I tristament aquesta
etiqueta encapçala els informes i es passa d’un professional a l’altra, moltes
vegades sense donar oportunitat a veure’l tal i com és i en la quantitat d’actituds, aptituts
i possibilitats que té al seu abast. <o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ja no parlem de les
sentències: "aquest serà… " "aquest no podrà mai..."<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Devastadores per els
pares si s’ho creuen, entre la tristor i la resignació comencen a mirar al seu fills amb aquestes ulleres. I que dir com és per els nens i
joves que són víctimes d’aquesta profecia autocumplida... . “ "veus ja deia jo
que...”<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Avui uns explico un
experiment:<o:p></o:p></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><em>Ocho personas sanas y diferentes entre ellas (una
estudiante de psicología, otros psicólogos, psiquiatras y una ama de casa)
fueron internadas secretamente en diferentes hospitales psiquiátricos. Después
de haber fijado una cita por teléfono con el hospital, el seudopaciente llegaba
a la consulta afirmando que oía voces. Durante la entrevista, los acontecimientos
significativos de su historia personal se presentaban tal como eran en realidad.
Es decir, sin presencia alguna de a patología.<o:p></o:p></em></span></div>
<em>
</em><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><em>Enseguida, después de ser admitidos en el hospital, los
seudopacientes dejaron de simular cualquier síntoma de anormalidad, aparte de
un ligero y natural estado de ansia y de nerviosismo, justificado por la
novedad del ambiente.<o:p></o:p></em></span></div>
<em>
</em><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><em>Nerviosismo que desapareció rápidamente para dejar paso
a un comportamiento perfectamente “normal”. A las preguntas del personal sobre
su propio estado de salud, los seudopacientes respondían que estaban bien, seguirán
escrupulosamente las prescripciones médicas, tomaban los fármacos (sin
tragarlos) y se atenían a las instrucciones de comportamiento del hospital.
Mataban el tiempo escribiendo observaciones sobre el centro, sobre el personal
y sobre los pacientes. A pesar de esto, los seudopaciente, a causa de su
etiquetamiento como enfermos por parte del personal médico, tuvieron que
permanecer un largo tiempo en el hospital antes de poder ser dados de alta.<o:p></o:p></em></span></div>
<em>
</em><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><em>En los problemas de comportamiento de los niños y los
jóvenes, el proceso de etiquetamiento es una constante que impide la evolución
natural y las fases espontáneas de los cambios. Una vez categorizado alguien,
por ejemplo como hiperactivo, o bien como provocador, o violento, el ambiente
relacional tiende a sobreestimar los comportamientos que no forman parte. El
individuo siempre será visto como provocador, aún cuando no lo sea.</em></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><em></em></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><em>Anna M Arnau</em></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><em>Terapeuta Gestalt i Sistèmica.</em></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span> </div>
</div>
AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-88025670858443238042016-05-02T12:15:00.001+02:002016-05-02T12:34:15.211+02:00La relación padres hijos és jerárquica.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><strong>En la
relación padres-hijos los padres no son, no pueden ser, amigos o compañeros,
sino sola y únicamente aquellos que guían. Los hijos tienen la necesidad de
reglas claras y, sobre todo, de un contexto donde no se mitifique la realidad,
sino donde los hijos perciban en cada momentos que los adultos son las personas
que hacen de guía, personas firmes, que saben lo que quieren y que establecen
lo que se puede y lo que no se puede hacer.<o:p></o:p></strong></span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeUzSH6Oa8-rCtmaMZzPI8fzwJiolUXPCYgTuSvTWOirxRRPmzIi4v1ZfT9Kwy5UtgHImH9Pjn7swna7Y6FyRjA-0eqa5jxLHiVqTtu_tJtzzGiUUFnz07voU8k8cJW-c1LNicMRzyi3ri/s1600/padres-hijos+La+vida+%25C3%25A9s+bella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeUzSH6Oa8-rCtmaMZzPI8fzwJiolUXPCYgTuSvTWOirxRRPmzIi4v1ZfT9Kwy5UtgHImH9Pjn7swna7Y6FyRjA-0eqa5jxLHiVqTtu_tJtzzGiUUFnz07voU8k8cJW-c1LNicMRzyi3ri/s400/padres-hijos+La+vida+%25C3%25A9s+bella.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><strong>Dejar tomar
las decisiones a los hijos no les ayuda a interiorizar las reglas y las normas
a las que atenerse y a las que hacer frente.<o:p></o:p></strong></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";">…Otra
desorden con el que nos enfrentamos es el de intentar con todas sus fuerzas
disminuir, suprimir por completo, la dificultad de los hijos, hiperprotegiéndoles,
en la convicción<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de que esto les puede preparar
mejor para afrontar la vida, Un fenómeno extremadamente negativo, que
irónicamente lleva afirmar que la adolescencia ya no empieza ni acaba donde empezaba
y acababa antes, sino que se ha prolongado hasta los 30-35 años, y en algunos
casos, hasta los 40.</span><br />
<span style="font-family: "verdana";"></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";">Cuanto más
sepan los padres decir no, tanto más los hijos se tendrán que rebelar y tendrán
que criticar a sus padres, pero este hecho será indicativo de la fuerza y la
salud de la relación. El hijo que se rebela contra las directrices de los
padres es un que se comporta según el orden natural de las cosas, es decir, una
persona que lucha para intentar obtener beneficios sin esfuerzo, obligación o
fatiga, y los padres débiles, que ceden, que dan sin pedir ningún tipo de
esfuerzo a cambio, permiten al propio hijo aprender el arte de conseguir
solamente pidiendo y levantando la voz.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";">Ser padres
firmes, que imponen, que dicen que no que piden y dan sólo si hay esfuerzo y voluntad
de la otra parte es una forma de respeto para los propios hijos, y de amor. Es
un amor justo, que en el lenguaje clínico se llama responsable.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><o:p>Texto: Andrea Fiorenza</o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><o:p>Imagen: desconozco autor.</o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><o:p>En la teràpia sistémica, observem, detectem els desordres d'aquest tipus i d'altres que succeixen en el sistemes familiars.</o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><o:p>Anna M Arnau</o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><o:p>Terapeuta Gestalt i Sistèmica.</o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><o:p>Centre de Fisoterapia Carla Güibas</o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><o:p>972250475</o:p></span></div>
</div>
AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-2948342858967845122016-04-29T07:44:00.000+02:002016-04-29T07:44:04.261+02:00Cuenta una historia..<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Que cuatro ranas se encontraban sentadas en un tronco que flotaba en la orilla de un rio.</span></div>
<div>
</div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1r0QFAtvniOlN5Zb-jnsdvwGc-G7Wv9Y8pxnyYkn8ttBlz-baNpOAVXmtuiV0BAQ6hyphenhyphenL9LdT-SEIojbCTG0l-O6i9t0azLDcvM39-Drct4x_kPepMl-e25KCu4UpfZNamI-ndx7rVRngy/s1600/las+4+ranas+La+vida+es+bella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1r0QFAtvniOlN5Zb-jnsdvwGc-G7Wv9Y8pxnyYkn8ttBlz-baNpOAVXmtuiV0BAQ6hyphenhyphenL9LdT-SEIojbCTG0l-O6i9t0azLDcvM39-Drct4x_kPepMl-e25KCu4UpfZNamI-ndx7rVRngy/s400/las+4+ranas+La+vida+es+bella.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De pronto el tronco fue llevado por la corriente que lentamente lo empezó a arrastrar. Las ranas, sorprendidas por lo que estaba sucediendo, observaban interesadas en movimiento del tronco y al cabo de un rato la primera, tomando la palabra dijo: Este tronco se mueve como si estuviera vivo, como si tuviera algo dentro que lo empujara a moverse. La segunda, mirando con contrariedad a la primera y dirigiéndose a las otras, dijo: No queridas amigas y compañeras de viaje, este tronco no se mueve, es el rio que lo transporta y que lo hace mover. La tercera rana añadió: No se mueven, ni el tronco ni el rio, queridas, son nuestras mentes las que se mueven y nos hacen ver el movimiento. </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Las tres ranas en este punto empiezan a discutir sobre qué era lo que realmente se estaba moviendo; sin embargo no lograban ponerse de acuerdo. Se dirigieron por ello a la cuarta rana, que hasta el momento había escuchado en silencio y le pidieron su opinión. Y la cuarta rana dijo: Se mueven el tronco, el rio y vuestro pensamiento: Ninguna se ha equivocado, todas tenéis razón. Entonces las tres ranas se encolerizaron, porque ninguna quería admitir que la suya no fuese la verdad completa y que las otras no se hubieran equivocado. Sucedió que las tres ranas, todas a la vez, tiraron al agua a la cuarta</span>.</div>
</div>
AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-822867364869239213.post-9645180882537603612016-02-17T08:21:00.001+01:002016-02-17T08:21:31.879+01:00El dolor<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Las personas con comportamiento mas toxico con las que me he encontrado a lo largo de mi vida fueron siempre niños con cuerpos de adultos...o tal vez adultos habitados por niños internos que no habían crecido. Adultos que mantenían sus miedos, sus berrinches, y sus ganas de ser vistos, de competir y ganar, y también de reclamar y exigir un amor que los cuide y complete, Y que en ese intento tan caprichoso habían quedado estancados en el tiempo y en el espacio, dejándose llevar por celos y envidias, y dispuestos a todo, con tal de llamar la atención y salirse con la suya. </span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikxvus_MI4DvjJJLN7k52Qbu7_r6BO_Zh43NQjL_nGRMl_kqNI_A7kGLWBIU8S2SDLrnOO1z8Fn8_tnR_msZq_WP6hWfMYW1FNe4Bnv3FIBbe5XZUYgMkdqRLlakzi1p9L8n9C1-Mx3pbD/s1600/ni%25C3%25B1o%252520dolor%252520de%252520cabeza.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikxvus_MI4DvjJJLN7k52Qbu7_r6BO_Zh43NQjL_nGRMl_kqNI_A7kGLWBIU8S2SDLrnOO1z8Fn8_tnR_msZq_WP6hWfMYW1FNe4Bnv3FIBbe5XZUYgMkdqRLlakzi1p9L8n9C1-Mx3pbD/s400/ni%25C3%25B1o%252520dolor%252520de%252520cabeza.jpg" width="267" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Niños, niñas, que habitan dentro nuestro, vamos aprendamos, que ya es tiempo de crecer.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Alejandra Baldrich<br /> Mujer Árbol</span><br />
<span style="font-family: "verdana";"></span><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Times New Roman;">
</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Molt d'acord amb que expressa l'Alejandra tot i que jo canviaria el tòxic
per persones amb dolor intens que no sabem com gestionar-lo.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxoz_Vl7yGMtUyyuAT00TEzeD0tOMMWoNaLr82QumFaOuv27vUDOqG9pXeVQl7me4iPfS3RZ5_y4ElNm5HkQ1jMOMeM0bQVDJ9AOQH4hxU55m1DJnz3MkIQKL61hMIl0C7HegGy-JVpXVI/s1600/ni%25C3%25B1os+tiranos-+La+vida+es+bella.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxoz_Vl7yGMtUyyuAT00TEzeD0tOMMWoNaLr82QumFaOuv27vUDOqG9pXeVQl7me4iPfS3RZ5_y4ElNm5HkQ1jMOMeM0bQVDJ9AOQH4hxU55m1DJnz3MkIQKL61hMIl0C7HegGy-JVpXVI/s400/ni%25C3%25B1os+tiranos-+La+vida+es+bella.gif" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Times New Roman;"></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Quan tenim ferides de la nostra infància i som dominats per el nostre nen
tirà llavors, el dolor, el malestar és gran i l’expressem de la manera que
sabem o podem, sovint en contra dels que tenim a prop.</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Treballar per guarir les nostres mancances, és un pas important cap el
nostre benestar i llibertat física, emocional i mental.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Una mirada sistèmica quan et veig... també veig el teu dolor i patiment..</span><br />
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></span><span style="font-family: "verdana";"></span><br />
<span style="font-family: "verdana";">Anna M Arnau</span><br />
<span style="font-family: "verdana";">Terapeuta Gestalt i sistémica.</span><br />
<span style="font-family: "verdana";">Hores Concertades.</span><br />
<span style="font-family: "verdana";">Centre de Fisioterapia Carla Güibas.</span><br />
<span style="font-family: "verdana";">972250745</span><br />
<span style="font-family: "verdana";">630475744.</span></div>
AnnaMArnauhttp://www.blogger.com/profile/18044571949601324844noreply@blogger.com0